L'eriçó

L'eriçó que hi ha Eivissa és l'eriçó africà (atelerix algirus). Aquest video és de l'eriçó europeo.

L' eriçó africà Atelerix algirus

L’eriçó és abundant, ocupa tots els hàbitats disponibles; S’alimenta de deixalles, gasteròpodes, isòpodes, petits insectes i àdhuc petits vertebrats; el clima de les Pitiüses permet que estiguin actius al llarg de tot l’any i són crepusculars i nocturns.

És més petit i de coloració més clara que l'eriçó fosc, sobretot a la cara i a l'abdomen. Les potes també són més llargues, cosa que li permet caminar sense arrossegar el ventre tan a prop de terra, de manera que avança més silenciosament i fa l'efecte que va més ràpid. Però la diferència més perceptible i la que fa més fàcil de distingir-lo de l'eriçó fosc és que en l'eriçó clar les espines del front queden separades per una mena de clenxa en forma de V.
Les seves pues són unicolors o, en tot cas, presenten un sol anell de color fosc al centre.
Fa una mida aproximada de 21-25 cm (cua entre 2-4 cm) i pesa de 400 a 850 g.

Distribució

Manté una distribució força reduïda pel nord d'Àfrica i les illes properes a aquest continent, com ara Malta i les Canàries, on probablement ha estat introduït per l'home i per la franja de la costà mediterrània de la península Ibèrica i és a Catalunya on manté una distribució més àmplia, on arriba a colonitzar grans espais interiors de la depressió de l'Ebre[2]

Hàbitat

Boscos i matollars perennifolis: alzinars, suredes, pinedes, carrascars, màquies, etc. També ronda al voltant dels conreus i a prop de les masies.

Costums

Solitari i nocturn, està actiu des del crepuscle fins a l'alba, però és difícil de veure, ja que fuig a amagar-se així que sent el més petit soroll. Sembla que no hiverna i està actiu tot l'any.

Reproducció

Pot arribar a tenir dues culivades a l'any de quatre o cinc cries cada una, i el seu període de gestació és de 25-28 dies.

Rastre

Es poden trobar exemplars d'aquesta espècie esclafats a les carreteres, si bé amb menys freqüència que en el cas de l'eriçó fosc.