Els xebel.lins Alcaravan

És un ocell estèpic i camallarga, de mida mitjana, amb un fort bec de color groc i negre, grans ulls grocs (que li donen un aspecte reptilià i un plomatge adient per al camuflatge. El nom científic fa referència a les prominents articulacions que té a les potes, que són de color groc o verdós. És un gran volador, amb les ales amb marques blanques i negres.

Tot i estar classificat com a au camallarga, prefereix els hàbitats secs i oberts amb sòl descobert. És predominantment nocturn, especialment quan canta; el seu cant, semblant a gemecs, és fort. 

 Alimentació
La seva alimentació es basa en els insectes i altres petits invertebrats, però també atrapa sargantanes. 

 Diposita 2 o 3 ous en estretes esquerdes del terreny.

A jutjar per la seva aparença, tothom consideraria al Torlit Comú  un  limícola i la seva nocturnitat i agut crit «currlii» recorda el del polit Reial. Però en realitat aquesta estranya au està emparentada tan estretament a les gavines com als limícoles. Ocasionalment es presenta a l'hivern en riberes marines o maresmes, encara que prefereixi normalment erms, marges amb còdols i camps oberts amb chinarros i pedres, en general en terrenys secs, cria també de vegades entre arbres joves o en platges pedregoses.Es creu que els torlits s'aparellen per a tota la vida, i poden tornar any rere any al mateix territori de cria. El seu seguici nupcial es compon principalment de diversos arquejos del cos i de xoc de pics.Aquestes aus són gregàries, fins i tot en l'època de cria, podent oírseles, al vespre ia la nit, cridant els uns als altres. Durant la migració tardorenca sovint es reuneixen en bàndols més o menys grans. Malgrat la seva sociabilitat són cautelosos, sacsejant el cap quan recelen i immobilitzant si els sorprèn, en el niu, tant adults com pollastres, es achantan si descobreixen algun enemic o intrús.Identificació: Comú clar, ratllat de castanyer; grans ulls grocs; potes groc clar, cap rodó i bec curt, sexes iguals.Nidificació: Ambdós sexes fan un forat a terra, prop de vegetació però no en ella, que omplen amb pedres blanques o excrements de conill; posa abr.-jul. 2 ous color crema amb fortes taques castanyes, incubació, per ambdós pares, d'uns 26 dies, els pollastres alimentats per la parella, deixen el niu després de l'eclosió, començant a volar després d'uns 40 dies, de vegades dues cries.Alimentació: Cargols, llimacs, insectes del sòl i les seves larves, cucs, de vegades ratolins, talpons i granotes.Hàbitat: Matollars i camps erms.























(Burhinus oedicnemus)