Dragó comú
Tarentola mauritanica

Tarentola mauritanica,

Descripció

Aquesta espècie de dragó és gran i robusta, arribant a medir 190 mm de longitud (inclosa la cua, que acostuma a suposar aproximadament un 50% de la llargada de l'individu). La seva coloració és fosca, grisenca, amb 4 o 5 bandes transversals fosques de forma irregular en el dors. Cal destacar també que la coloració canvia: és més fosca durant el dia i més clara durant la nit. A sota dels dits (5 a cada extremitat) s'hi troben unes 12 laminetes subdigitals adhesives, que li permeten enfilar-se amb facilitat per superfícies verticals i llises.
Els mascles acostumen a ser més grans que les femelles, diferenciant-se també per les ungles: els mascles només tenen ungles visibles en el 3r i 4t dit, mentre les femelles presenten ungles visibles en tots els dits.
Generalment es pot trobar el dragó comú en cotes baixes, entre el nivell del mar i els 600 metres, tot i que s'han arribat a trobar exemplars fins als 2350 metres d'alçada (Sierra Nevada). És una espècie pròpia de roques i pedregars (on es camufla fàcilment), però també li agrada viure a troncs d'arbres i arbusts. Lluny dels pobles i ciutats, acostuma a tenir hàbits més dïurns, per bé que ha sabut adaptarse notablement a l'entorn urbà nocturn, on aprofita la llum artificial que hi ha a la nit per caçar insectes.

Dieta

La dieta és molt variada i inclou nombrosos grups d'invertebrats, en especial coleòpters, aràcnids, himenòpters, lepidòpters i larves d'insectes. Ocasionalment també s'ha observat capturant individus joves de sargantanes i fins i tot de dragons. La seva dieta varia estacionalment, en funció de la disponibilitat de preses, fet que fa pensar que segueix un patró d'alimentació oportunista.

Depredadors

La colobra de ferradura, la colobra bordelesa, la serp verda, l'òliba i la geneta són els depredadors més habituals del dragó comú.

Reproducció

El període reproductor té lloc durant la primavera i és extensible fins els principis d'estiu. Durant la còpula el mascle mossega la femella en el ventre. Les postes són de 1-2 ous (10x15 mm aprox) que son depositats sota terra, pedres, troncs.. Normalment es fan entre 1 i 3 postes a l'any, però en captivitat es pot arribar fins a 7, de manera que es creu que el nombre de postes depèn de la disponibilitat d'aliment.