Rat- grill
 (Crocidura russula)
El rat grill

El rat grill és una espècie abundant a Eivissa on viu una subespècie endèmica (ibicensis), de talla corporal relativament gran i de coloració molt més pàl·lida que la de les poblacions continentals de l’espècie. Sembla que el rat grill d’Eivissa té una procedència africana, i s’ha suggerit que fou introduïda pels colonitzadors púnics de l’illa.
El seu depredador principal són les òlibes. A segons quins indrets de l’illa el rat grill representa més del 50 % dels micromamífers consumits per les òlibes.
Morfologia
Dimensions corporals: cap + cos (6,3 - 8,5 cm) i cua (3 - 4 cm).

• Pes: 7 - 13 g.
• Els pèls que recobreixen el seu cos són de dues menes: uns de curts i atapeïts i uns altres de llargs que neixen escampats entre els primers i són visibles, sobretot, a la cua.
• Les orelles, grans, sobresurten entre el pelatge.
• Les dents són totalment blanques.
• La coloració és molt variable: els exemplars joves són totalment grisos, mentre que els adults exhibeixen unes tonalitats diferents al ventre i a l'esquena, tonalitats que varien segons l'estació de l'any. A l'estiu mostren colors marronosos pel dors i els flancs, i grisosos o gris marronosos pel ventre. Quan arriba l'hivern, la coloració dorsal s'ha fet totalment grisa amb alguns reflexos argentats. A mesura que l'estació avança, el pelatge dorsal va adquirint progressivament tons vermellosos, mentre que el ventre es va fent marronós.
  

És agressiva, molt voraç i mostra activitat diürna i nocturna durant tot l'any. Les femelles que estan criant surten a passeig quan els seus petits són capaços de caminar. Normalment la mare va al davant, la primera cria se li enganxa a la base de la cua, la segona s'agafa a la cua del seu germà avançant en fila índia.
Depredadors
Els seus principals depredadors són els mussols, les serps i els petits mamífers carnívors (com ara, les mosteles).
Hàbitat
Alzinars, suredes, màquies i vores de camps i camins, on s'amaga entre les pedres i les herbes. També se la pot trobar als jardins de les cases i en estables.
Longevitat
La seva esperança de vida a la natura és de 18 mesos, mentre que en captivitat pot augmentar-ne a 30 mesos