La geneta
     genetta genetta

Genetta genetta
La majoria tenen un pelatge llarg i cobert de taques, una cua  llistada, el cap petit i grans orelles. Com els civetes, els genetes tenen glàndules almesqueres que utilitzen per marcar el seu territori. Es sap que és posen sobre dues potes (els del darrere) quan marquen el seu territori. Els genetes són criatures molt ÀGILS, amb uns reflexos increïbles i unes habilitats d'escalada excepcionals. Són els unics vivèrrids que és posin drets, recolzant-se NOMÉS sobre les pots del darrere.
Els genetes tenen la cua  molt llarga (entre 1 i 1,5 vegades la longitud dels seus cossos), que els hi proporcionin una forma molt eficaç de mantenir fàcilment l'equilibri, quan salten de branca en branca dels arbres.
Reproducció
L'època de reproducció sol tenir lloc al començament de primavera. La femella té una única ventrada anual, de dues o tres cries, formant un grup familiar, que es disgrega al cap d'un any.
Donen a llum en buits d'arbres, d'on començaran les cries a realitzar les seves primeres sortides a l'edat de 50 dies. A les 3 setmanes abandonen definitivament el cau.
Si la femella ha perdut la ventrada o si ha parit a principis de primavera, pot tornar a tenir un nou embaràs amb el seu consegüent part a la tardor.
Alimentació i costums
És un àgil caçador de petites aus, rosegadors, insectes i fins conills. A la tardor els fruits juguen un important paper en la seva dieta.
Vida i costums
És un animal actiu durant la nit, de manera que passa el dia entre les roques o en els buits d'arbres, als que s'enfila amb gran facilitat.
Viu en solitari, excepte en l'època de reproducció.
Les genetes solen dipositar els seus excrements en latrines, situades generalment en un lloc prominent. Així és com fan el marcatge del territori, ja que aquesta acumulació de excrements fa de balisa delimitadora.
Pot ser presa de mussols reals