Si vols saber sobre el niu clica per trobar una pàgina molt gràfica .
domingo, 8 de febrero de 2015
Aligot
Aligot
A aquesta pàgina hi ha informació interessant.
Si vols saber sobre el niu clica per trobar una pàgina molt gràfica .
Si vols saber sobre el niu clica per trobar una pàgina molt gràfica .
Lavandera blanca
La gallineta comú
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Gallinula chloropus (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
La polla d'aigua o gallineta d'aigua (Gallinula chloropus) és una espècie oportunista que es pot trobar en tota mena d'ambients aquàtics. Resisteix bé aigües notablement contaminades i amb força salinitat. Abans de l'entrada en funcionament de les depuradores d'aigües residuals, era pràcticament l'únic ocell propi de les zones humides que abundava al Bages.
La seva coloració és en general de color gris pissarra, amb el cap i coll més foscs i dos amples línies de color blanc en els flancs sota la cua. El bec és vermell, igual que l'escut facial, i amb la punta groga. Les extremitats inferiors són olivacio-groguenques, amb una taca vermella en els genolls. Els exemplars més joves són amarronats, i manquen de l'escut facial.
Consumeix una ampla varietat de vegetals, i petites criatures aquàtiques. S'alimenten sobre els miralls d'aigua, on es reuneixen en grups que van des de la parella fins a enormes esbarts de milers d'exemplars. Nien habitualment en època de pluges; el niu és una cistella, amb un sostre, construït en la vegetació densa. Posa de 4 a 8 ous, que són incubats durant aproximadament tres setmanes. Ambdós pares incuben i alimenten al fill.
El virot petit
Baldriga pufí baleàrica
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Puffinus mauretanicus Lowe, PR, 1921 |
||||||||||||||
És anomenada «baldritja», «baldritxa», o «virot petit» a Mallorca i Menorca, «virot» a les Pitiüses o «virotja». A Formentera, ha generat el verb «virotar» per indicar la caça tradicional de virots. La varietat de noms no s'ha de confondre amb la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) anomenada «virot» o «virot gros» a Mallorca.
Les mides d'un exemplar adult són:
- Llargada: 30-38 cm.
- Envergadura: 76-89 cm.
- Pes: 500 g.
Malgrat el seu nom, només cria a les illes Pitiüses (penya-segats de Formentera i del sud d'Eivissa).
. Si tens molt interés et pots fer un expert. Aquí trobaràs molta informació
El flamenc
El flamenc
Morfologia
Es tracta d'uns ocells molt esvelts, de 80 - 140 cm de llarg, amb llarguíssimes potes i coll. El bec és molt característic, i perfectament adaptat per a furgar en el fang. La mandíbula superior, menor que la inferior és l'única mòbil. El bec té una pronunciada curvatura cap avall i està dotat d'unes laminetes internes per retenir les substàncies alimentàries al filtrar el llim. Els peus tenen quatre dits, els tres davanters units per una membrana i el posterior molt menut.Totes les espècies són de color rosa més o menys fort, des del rosa clar gairebé blanc del flamenc rosat, fins al color salmó del flamenc del Carib.
Mentre volen mantenen el coll i les potes completament estirats.
Ecologia
Necessiten grans extensions d'aigua poc profunda, normalment salines, salobres o alcalines, des del nivell del mar fins als 5.000 m d'altitud. Es troben a tots els continents a excepció d'Austràlia. Els flamencs s'alimenten d'algues i crustacis filtrant el llim. El seu bec està perfectament adaptat a separar el llim i el fang dels aliments dels que es nodreix. L'estructura laminar de l'interior del bec i la superfície aspra de la llengua faciliten la tasca.Fan els nius de fang, amb forma de tronc de con, amb el cim còncau, on ponen un únic ou blanc (de vegades dos) que coven durant uns 30 dies. Els flamencs alimenten les seves cries amb una "llet" similar a la de les colomes, però amb més greix i menys proteïnes, que és produïda per glàndules ubicades en la zona superior del tracte digestiu. Les cries són alimentats amb aquest producte durant uns dos mesos, fins que el seu bec està prou desenvolupat per a filtrar l'aliment.
En aquesta pàgina tens més informació per a contrastar.
La gavina corsa o roja
Morfologia
- Fa 50 cm de llargària total i 125-138 cm d'envergadura alar.
- Té el dors i les ales d'un gris clar. Aquestes darreres presenten una conspícua taca negra formada per la part terminal de les primàries externes.
- El bec és de color vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga (això la distingeix, a primera vista, de les altres gavines).
- Les potes són d'un gris verdenc.
- Iris fosc, amb anell orbital carmesí.
- El cap i el pit són d'un blanc pur.[1]
Reproducció
Manté poblacions nidificants a les Balears, als Columbrets, al Delta de l'Ebre i al Delta del Llobregat, els efectius del qual sumen la meitat de la població mundial. Fora de les àrees de nidificació, aquesta gavina és molt escassa.Fan el niu i hi ponen 2 ous, a l'abril-maig, en àrees sense gaire vegetació.
Alimentació
Pesca peixos i rarament menja carronya. S'alimenta de nit, tant a alta mar com a les platges.Hàbitat
Viu a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses. Normalment vol penya-segats i roques a les illes on nia, però, en el cas de la colònia del Principat de Catalunya, s'ha adaptat a un terreny menys vertical, com ara el Delta de l'Ebre.Costums
- Arriba a les àrees de cria durant els mesos de març i abril. A l'hivern és escassa.
- La majoria deixa els llocs de cria i marxa més al sud, a la costa sahariana d'Àfrica, a hivernar, tot i que la resta es reuneix al Delta de l'Ebre per mudar.
Estat de conservació
És una espècie en expandiment,[2] ja que a la dècada de 1960 només n'hi havia 1.000 exemplars i, actualment, es calcula que n'hi ha 10.000.Observacions
El seu nom científic honora el naturalista francès Jean Victoire Audouin.jueves, 5 de febrero de 2015
miércoles, 4 de febrero de 2015
Suscribirse a:
Entradas (Atom)